Entre un 25 i un 30% dels infants entre 6 mesos i 12 anys tenen dificultats a l’hora de dormir. La causa d’aquests problemes pot ser l’establiment d’uns hàbits incorrectes o dificultats en sincronitzar el ritme circadià de son-vigília. En aquest segon cas es recomana un tractament farmacològic amb melatonina, sempre seguint les indicacions i el consell d’un especialista.
En qualsevol dels casos, però, és important establir rutines a l’hora d’anar a dormir per a que s’estableixin uns hàbits correctes del son.
· Es recomana que l’habitació on dorm el nen estigui a les fosques, silenciosa i amb una temperatura lleugerament més baixa que la resta de la casa (19-20ºC).
· En casa de que tingui por, posar una llum petita a l’habitació o deixar el llum del passadís obert.
· Establir una rutina curta i senzilla (seqüència de 4-5 activitats) per anar a dormir, i que es duguin a terme diàriament i de manera sistemàtica.
· Evitar activitats molt estimulants durant l’estona prèvia a anar a dormir. En lloc d’això, realitzar activitats tranquil·les com ara mirar un conte o escoltar música.
· Realitzar activitats físiques durant el dia per assegurar que el nen arribarà cansat a l’hora d’anar a dormir.
· Establir una associació ferma entre el llit i la conducta de dormir. És inadequat com a hàbit de son que el nen s’acostumi a adormir-se al llit dels pares o al sofà (per exemple), i després els pares el portin adormit al seu llit.
· No utilitzar el fet d’anar a dormir com a càstig (“Si no et portes bé, aniràs a dormir”).
· L’objectiu és que s’adormi sol al seu llit, és a dir, que pugui passar de l’estat de vigília al son sense ajuda dels pares i al seu espai de dormir. Si el nen no sap adormir-se sol, en cas de despertar-se a mitja nit també necessitarà el suport dels pares.
· En el cas de que costi que es quedi sol i despert al seu llit, començar oferint el suport de l’adult i poc a poc anar retirant-lo. Per exemple, després de les rutines prèvies al dormir, quedar-se al seu costat donant-li la mà. Retirar-se un moment, dient-li que vas un moment a la cuina i que ara tornes. Al tornar, felicitar-lo i agrair-li que no t’hagi reclamat. Poc a poc anar augmentant l’estona en que marxes.
· Es pot donar un nino al que estigui especialment vinculat per a que dormi amb ell i que l’utilitzi exclusivament per a dormir. D’aquesta manera, estem vinculant el nino a l’activitat del son.
· Cal ser consistent i començar a aplicar les pautes indicades quan s’estigui convençut de que es pot dur a terme sistemàticament. De fet, aplicar-ho de manera aleatòria o sense consistència no és en absolut eficaç i pot ser fins i tot contraindicat, ja que no s’està transmetent un missatge clar al nen.
Quan un nen no dorm bé està més cansat durant les activitats diürnes i, conseqüentment la seva capacitat atencional és més baixa i està més irritable. Aquests aspectes poden afectar negativament en el seu procés d’aprenentatge i en les seves relacions socials. D’altra banda, les dificultats en el patró del son també comporten conseqüències per als pares; estan més cansats, sorgeixen dubtes sobre la capacitat de criança i se senten insegurs. Veiem , per tant, que un bon patró del son és bàsic tant pels infants com pels seus pares.
Xènia Moliner
Psicòloga – col. 12.434